17 d’octubre 2017

El nostre pitjor enemic al Club de lectura de Deltebre



El passat 28 de setembre vaig gaudir d'una agradable conversa amb els participants del Club de lectura de la Biblioteca de Deltebre, amb l'excusa de la meva primera novel·la El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions).
Ja són molts els clubs de lectura on he participat com a escriptor, però quasi sempre com a contista, i conec, tot i les sorpreses que sempre em regalen, quines reaccions provoquen els meus relats breus. Amb aquesta novel·la tinc ànsia per veure com ha estat acollida, quines emocions provoca el canvi de registre. I n'estic força content, i comencen a quedar lluny els meus dubtes quan la vaig acabar d'escriure.
Però els nanocontes van ser ben presents a la conversa, caminen sempre al meu costat.
Gràcies per llegir-me.

16 d’octubre 2017

15 d’octubre 2017

L’olor de la seva pell, d’Alfons Cama

L’olor de la seva pell, d’Alfons Cama
Editorial Gregal, 2017
Sinopsi.  
Els vestigis de la guerra han deixat empremta en els membres de la família Tibau. En Santi –Jaume Tibau quan es posa a escriure– ens explica les emocions, els sentiments, les rancúnies que envolten el secret més ben guardat de la família.
Sense seguir un ordre temporal, la veu interior del protagonista ens va desgranant passatges de la seva vida; des de la turmentada infantesa al Molí de Baix en el poble d’Artigues –a la falda del massís de les Gavarres d’on prové la saga familiar– fins a la inquieta Barcelona que es prepara per a la celebració dels jocs olímpics.
És la crua història d’una relació paterno-filial marcada pel ressentiment provocat per uns fets inexplicables que, inevitablement, han forjat el caràcter sorneguer, a voltes desfermat, d’en Santi Tibau, mestre d’escola desencisat i amant de la bona literatura.
Històries paral·leles farceixen la trama de la novel·la: el retrobament amb l’advocada Glòria, un amor de joventut mai oblidat; la dura repressió policial cap el món independentista català de l’any  1992 en què es veu implicada la seva fràgil germana Sió; les trobades amb el vell amic i savi pescador –proveït d’un passat per descobrir– en una barraca d’una cala no gaire llunyana de la seva casa de Sant Joan de Mar.
Passat i present, vida de poble i de ciutat, desamor i passió, feixisme i faisme, lluita clandestina i repressió.  Contrapesos amb els quals en Santi furga en la vida de la seva família: els pares, la germana, la dona, la filla, la padrina, l’oncle, l’amant...

El narrador ens va submergint en el seu món interior amb un relat culminat per un final inesperat i sorprenent, i la necessitat imperiosa d’acceptar el seu propi passat com a clau de volta d’un text que no ens deixarà indiferents.

13 d’octubre 2017

a quin any estem?

A la vorera em trobo 3 nois i noies d'uns 15 anys que canten L'estaca. Algú em pot confirmar a quin any estem?

12 d’octubre 2017

Versos contra la violència (els participants)


Em plau passar la llista de les persones que van participar als dos recitals de Versos contra la violència, el 7 d'octubre a La Ràpita, i el 8 d'octubre a Roquetes, a banda de totes les persones que van mostrar la seva solidaritat i que no els era possible assistir.
Espero no haver-me deixat ningú. 
Més informació a l'etiqueta d'aquest mateix blog, o a l'esdeveniment del facebook.
Properament, més notícies, perquè Versos contra la violència no ha acabat les seves activitats.
MOLTES GRÀCIES A TOTHOM
.
Adriana Alonso-Villaverde, Ajuntament de Roquetes, Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, Agustí Clua, Andreu Carranza, Àngel Martí, Anna Maria Franco, Atzavara-arrels, Baltasar Casanova, Begonya Ferré, Biblioteca Mercè Lleixà, Carme Cruelles, Carmen Martínez, Conxita Jiménez, Cor Flumine, Daniel Ruiz i Pallach, diLLUMS d’Arts al Forn, Dolors Roo, Eduard Carmona, Eduard Sánchez, Eduardo Margaretto, Emigi Subirats, Emili Rosales, Enric Panisello, Èrika Ferraté, Ernest Redó, Esther Baiges, Fede Cortés, Gerard Lluís Climent, Glòria Fandos, Jesús M. Tibau, Joan Arrufat, Joan Todó, Joana Serret, Jordi Duran, Josep Igual, Josep Messegué, Juan Manuel Garcia, Judit Torné, Lluís Martín Santos, Lluís Villavicencio, Manel Ollé, Manuel Pérez Bonfill, Mar de fora, Maria José Benlloch Estellé, Mario Pons, Màrius Pont, Miquel Franch, Miquel Reverté, Montse Boldú, Montse Pallarès, Núria Menasanch, Òscar Olagaray, Paco Murall, Pep Carcellé, Pep Carles, Pili Alegria, Rafael Haro, Ramon Sabater, Ricardo Gascon, Sergi Quiñonero, Sílvia Franzoni, Sílvia Panisello, Sinta Salvadó, Teresa Bertran, Tomàs Camacho, Txell Aixarch, Vicent Pelllicer, Xavier Aragó i Zoraida Burgos

Amb microcontes, a la XII Jornades de les lletres ebrenques


La propera setmana tindrà lloc una cita fixa, que ja fa dotze anys que dura, les XII Jornades de les lletres ebrenques a Amposta (podeu veure el programa en aquest enllaç).
Hi seré present diversos dies, però de forma molt especial el 19 d'octubre al matí, en un acte amb alumnat de 1r d'ESO de l'Institut Ramon Berenguer IV, i amb el microconte per bandera.

08 d’octubre 2017

Versos contra la violència




Encara corprès d'emocions viscudes aquest cap de setmana als dos recitals de Versos contra la violència, a La Ràpita dissabte, i avui a Roquetes.
Intentaré passar-es a escrit. De moment, unes imatges que parles soles.
Molt agraït a la gran quantitat de gent que ha participat, a un i altres costat de l'escenari, perquè aquests actes han estat de tothom.
Unes 70 persones a l'escenari, unes 300 persones de públic, tots emocionats.

Cendres a Estós, d’Andreu Subirats


Cendres a Estós, d’Andreu Subirats
Labreu edicions, 2017
Sinopsi

Cendres a Estós és un llibre que parla de l’amistat i del dolor que provoca la pèrdua de l’amic i la desesperació de la mort. Després d’un obligat silenci i una paràlisi gairebé irreversible del llenguatge, les idees de l’ànima renaixen en forma de poemes pouats en les regions més fondes del sentiment i la raó. Aquesta elegia catàrtica sembla dictada per una força més alta i pregona que, fins i tot, desdibuixa l’estil i la persona de Subirats i mostra, gairebé, un natros poètic, que impregna els versos d’una veu coral i clàssica, en el sentit més literal de la paraula, tal com se’ns mostra en la tragèdia grega. El llibre està dedicat a Felipe Osanz Sanz (Vinaròs 1968-2012), hel·lenista de formació, director de cinema, traductor i amic de l’autor. Cendres a Estós va precedit per l’Elegia de Vinaròs, un sentit plany i una profunda reflexió, en forma d’hexàmetre vernacle, sobre la memòria i l’amistat, el temps i l’amor.

06 d’octubre 2017

VERSOS CONTRA LA VIOLÈNCIA


Demà serà un gran dia. He quedat a les 9.30 del matí a La Ràpita. Em trobaré amb Ricardo Gascon i Eduardo Margaretto. Haurem de parlar del recital de Versos contra la violència que començarà a les 11, a la plaça del Coc, però segur que ens somriurem, i ens abraçarem, i ens donarem forces, després d’aquests intensos dies.
Diumenge passat al vespre, al grup de whatsapp dels diLLUMsd’Arts al forn, Ricardo va preguntar com estava Eduardo, i ell va contestar, ja us podeu imaginar en quins termens,  a través d’un missatge amb àudio (és la seva peculiaritat, sempre ho fa així). Com tothom (o almenys com tothom que té una mica d’humanitat), estava trasbalsat, corprès de tantes emocions. Havia de fer alguna cosa. “I si organitzem un recital de versos contra la violència i per la dignitat a La Ràpita?” I tot es precipità a grans velocitats, i de seguida vam embolicar la Begonya Ferré, directora de la Biblioteca de Roquetes per fer un altre recital allí, al mateix Pavelló Poliesportiu que sols volia ser un col·legi electoral.
Aquests dies, l’allau d’escriptors i gent de la cultura que han volgut participar ens emociona, i el nombre de qui no li és impossible també. Tot són facilitats, ganes desmesurades de “feralgunacosa”, de col·laborar, de donar suport. Arreu on vas trobes gent com tu, de vegades esgotada, de vegades optimista, sempre saltant d’un extrem a l’altre, emocionats, i sempre uns donant coratge als altres. Curiosa forma de ser una societat dividida.
Quin dia més emotiu demà a La Ràpita, i diumenge a Roquetes, amb les paraules com a eina.

Mon fill, de 8 anys, abans d’anar a dormir, em desitja que vagi molt bé, i augura que vindrà molta gent, que serà un èxit. Jo li vaig a contestar que pensaré en ell moltes vegades, però ja s’ha adormit, i li tanco el  llum, perquè ja es fa gran i no li fa tanta por la nit.

Sóc un home ric


04 d’octubre 2017

Versos contra la violència

Arran dels actes de violència injustificada i desproporcionada contra la ciutadania catalana el passat 1 d’octubre, promovem un doble acte sota el nom “Versos contra la violència”:
.
- 7 d’octubre a les 11 hores a Sant Carles de la Ràpita (plaça del Coc), 
- 8 d’octubre a les 12 hores, al Pavelló Poliesportiu de Roquetes (c. Manel Cid).
.
Gent de lletres i de pau, en solidaritat amb les víctimes de la violència que hem patit a La Ràpita, Roquetes, i molts altres pobles i ciutats del nostre país, s’han afegit a la lectura de textos, perquè el paper sempre guanya la pedra.
L'acte és organitzat pel col·lectiu diLLUMs d'Arts al Forn, per l’associació Mar de fora, per l’Ajuntament de Sant Carles de La Ràpita, l’Ajuntament de Roquetes i la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes.

També hem creat un esdeveniment a facebook on us convido a penjar poemes, textos, cançons, etc, i mostres de solidaritat. 
.
A partir de la iniciativa d'aquest acte, i en poques hores, s'han afegit a participar més de seixanta persones del món de la cultura, i molts més els que no poden per problemes d'agenda, en una mostra més de com les noves tecnologies poden accelerar l'organització d'actes com aquest, i, sobretot, la predisposició de la gent.
Dilluns passat em sentia trasbalsat, afectat, corprès per una barreja de sentiments difícil de digerir, amb ganes de somriure i de plorar a cada pas, a cada abraçada amb amics i coneguts (coneixeu la sensació, veritat?). Organitzar aquests actes, de la  mà de gent entusiasta com Ricardo Gascon, Eduardo Margaretto i Begonya Ferré, i en veure l'enorme reacció de tothom, m'ha ajudat a dirigir els reordenar els sentiments; ha estat ( i encara és) fàcil, divertit, esgotador, il·lusionant i, sobretot, emotiu.
Dissabte i diumenge no sé com ens organitzarem per posar dalt l'escenari tanta gent, tantes ganes, tanta poesia a les paraules i a les mirades, tanta música a la pell. 
Ens emocionarem, segur.
Us ho perdreu?

El Grup La Deriva, a Tens un racó dalt del món



Ens trobem ja a la novena temporada de Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, i estrenem decorat, taula i noves seccions. 
I encetem aquesta nova estructura convidant el Grup La Deriva, un col·lectiu jove que posa en relleu les Terres de l'Ebre, el seu paisatge, la llengua i la cultura, especialment de cara al públic infantil i per tal de treballar-ho des de casa i des de les escoles, on també hi fan tallers. Parlarem amb un dels seus membres, Neus Pons, dels diversos llibres que ja han publicat a Onada Edicions, especialment del darrer, L'aventura de les llestres ebrenques, on una xiqueta, la Martina, entra en un parc d'atraccions molt especial, on l'esperen els escriptors Cirstòfol Despuig, Sebastià Juan Arbó, Gerard Vergés, Artur Bladé i Desumvila i Andreu Carranza. 
A la secció La llibreria recomana, ens visita Rosa Cubelles de La 2 de Viladrich, i a Què fem a les biblios, Rosa Tomàs, de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
També estrenem les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 4 i 11 d'octubre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

02 d’octubre 2017

Cap on vas, d'Albino Tena

Aquest dissabte, concert presentació del disc d'Albino Tena, Cap on vas.
Molta sort, amic.

30 de setembre 2017

JUNTS? ÉS CLAR, L’UN AL COSTAT DE L’ALTRE, NO DAMUNT


El unionistes es posen a la boca la bonica paraula “junts”, com si ser independents comportés, obligatòriament, una traumàtica separació. Això és manipular les paraules, apropiar-se’n el significat de forma partidària. I és que ser independents no és antònim d’estar junts, ni sinònim, tot depèn de la voluntat. Jo sóc independent dels meus amics i familiars, i bé saben que em tenen al seu costat per tot allò que faci falta, sense necessitat que cap de nosaltres s’imposi a la resta. Aquesta és la millor manera d’estar junts: en primer lloc, de forma voluntària, perquè, a la força, sota l’amenaça i la por, dos no estan junts, sinó emmanillats; en segon lloc, aportant cadascuna de les parts allò que vol i pot aportar, al seu estil.
Amb la independència, si una majoria de catalans i catalanes ho volem, Catalunya no se’n va enlloc, continuarà al seu racó de món, sense sortir-se’n de la Via Làctea, contribuint i col·laborant amb la resta de nacions del món, a la nostra manera pacífica de ser, amb els nostres defectes i virtuts; som gent acostumada a obrir els braços als visitants, a no acceptar els invasors.
Ah, important! i donant els 12 punts dels Festival d’Eurovisió a la cançó que més ens agradi, o a la cançó d’un país amic, com acostuma a passar.
Junts ens anirà millor; l’un al costat de l’altre, no damunt.