19 d’abril 2018

18 d’abril 2018

Versos per a la il·lusió, a TV3


Avui ha sortit al Telenotícies de TV3 la notícia sobre l'acte Versos per a la il·lusió, que va tenir lloc divendres passat a l'Escola de Remolins de Tortosa, tal com ja vaig explicar.
Dies després encara m'emociona.
Podeu veure la notícia aquí.

Innocència, avarícia i generositat, alhora

Plou. I ja fa dies. Vaig en cotxe amb el nostre fill, de tornada de l'escola.
-Papa, t'imagines que ploguessin euros? Tu n'agafaries?
-Sí- confesso.
-Jo també! Bitllets de 500. I n'agafaria per a la iaia, que s'ho mereix, i ella no pot sortir.
Què bonic és, de vegades, veure ploure.
#9anys

Joan Buades a Tens un racó dalt del món


Joan Buades ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar de la seva novel·la Crui, Els portadors de la torxa, amb què va guanyar el Premi Creixells 2017, un llibre que ens esfereïrà, que posa de relleu aquella mena de fils que sospitem que ho mouen tot, que ho amaguen tot.
També ens visita Mercè Falcó, autora de L'illa de Bembé, que ens recomanarà llibres i ens parlarà de les lectures que utilitzen a l'Escola Oficial d'Idiomes.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 18 i 25 d'abril a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

17 d’abril 2018

La mort és molt bèstia, de Miracle Sala



La mort és molt bèstia, de Miracle Sala
Tushita Edicions, 2018
sinopsi
La mort és molt bèstia, aquest centenar d’epitafis poètics animals, és una obra moderna, plena d’enginy, amb un sentit de l’humor adés fresc adés greu (...). Amb poemes d’extensió variable, beu de les fonts més diverses per oferir un panorama alhora natural i cultural, ètic i estètic, real i figurat, del fet simple i terrible de morir. (del Pròleg de Mònica Miró)
Petits aforismes en forma d’epitafi, que declamen diferents animals, ordenats de la A (Abella) fins a la Z (Zebra) ens permeten copsar, paradoxalment, una manera molt humana de la manera en què hom s’encara a la mort. 101 curiosos epitafis animals, amb les il·lustracions espectacularment adients de la Maria Rosa Sala i la Fina Sala.

16 d’abril 2018

del premi LLuís de Montsià

Un dels poemes inclosos al petit recull "La casa", amb què vaig guanyar el passat premi de poesia Lluís de Montsià, a Sant Carles de la Ràpita:
.

Les golfes

Les golfes, recer on amagar-te
entre escorrialles del passat,
entre mocadors que no s’usen,
o que ja s’han gastat massa.
En un racó, un cistell sense les anses
dorm amordassat entre silencis.
Cap riuada no l’assetja,
ni l’espanta la sirena que passa de llarg.
A les golfes, hi entra de puntetes la llum
i ja no en surt.
Si caus a les palpentes
pots clavar-te un vidre del mirall
que va esberlar-se no saps quan.
Les golfes, amigues de l’invisible,
sols es despullen quan tu vols,
i tot és ple de pols,
i saps que ho sabies.

15 d’abril 2018

Ploure. Música de Fernando Mestres i lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.

14 d’abril 2018

Melodia d’una absència, de Joan Roca



Capital Books, 2018 
Sinopsi
Tot arrenca quan el jove Bastien, estudiant de música a Viena, rep d’una tavernera jueva unes velles i estranyes partitures que el seu pare li va deixar abans de morir: «Mira, no hi ha cap nota escrita en cap de les dues claus. Només l’armadura, només la tonalitat amb aquesta tinta de color vermell. Mi major o do sostingut menor. Però ni rastre de les notes. [...] El meu avi deia que els esperits i els fantasmes parlen en do sostingut menor...»
Mentre intenta resoldre el misteri que amaguen les partitures —perilloses, qui sap si maleïdes—, Bastien s’enfrontarà també al misteri de la seva identitat i al passat tèrbol de la seva família, odiada i temuda durant dècades, originària de la Cava, al delta de l’Ebre. Quan hi viatgi en busca de respostes, totes les tragèdies que encara no han cicatritzat es desencadenaran.
Una apassionant novel·la d’intriga i misteri que recrea un delta de l’Ebre mític i màgic.

Tanit, de Montse Tobella



Tanit, de Montse Tobella
Baula Edicions, 2018
A la Tanit li agrada imaginar que vola com els ocells, com les papallones…, i que explora i descobreix racons nous. Quan va a dormir tanca els ulls, i dibuixa camins a l’aire per visitar llocs i paisatges imaginaris, fins que es queda adormida. És llavors quan pot volar entremig dels boscos, com els ocells, i sentir, de ben a prop, totes les olors i aromes que desprenen.
Amb Tanit, Montse Tobella ens obsequia amb un poètic conte de collita pròpia que és tot un cant a la imaginació i a l’amistat.

13 d’abril 2018

Versos per a la il·lusió

Avui per fi ha arribat la l'hora d'un dia molt esperat, d'una de les activitats literàries més maques que he fet: Versos per a la il·lusió.
Avui per fi arribem a l'Escola de Remolins part del col·lectiu d'escriptors, escriptores i altra gent amant de la cultura del col·lectiu anàrquic dels diLLUMS d'arts al forn, que ens trobem per fer coses junts.
Ens esperaven amb el somriure obert, desafiant l'amenaça de pluja posant cadires i tarima al pati; i la pluja no gosa destorbar-nos; i el sol s'emmiralla de la nostra alegria, envejós.
A Ernest Redó, el mestre, músic i escriptor, que ha estat la guspira de tot aquest enrenou, se'l veu atrafegat, però feliç, amb un paper a les mans, donant-nos instruccions que rebem amb un somriure, i ens diu el lloc per on hem de pujar i baixar de l'escenari, però la veritat és que no ens importa on és la dreta o l'esquerra, perquè avui tots som el centre del món, almenys del nostre món.
Ja hi ha molts llibres preparats que des de fa setmanes envien editorials, ajuntaments, biblioteques, i persones a títol individual que avui no poden assistir; infinites gràcies a tothom (Cossetània Edicions i Vicent Pellicer, Publicacions de la URVViena Edicions, Biblioteca i Ajuntament de Roquetes, Ànima Llibres, Edicions El Bullent, Edicions FonollOnada Edicions, Ajuntament de l'Ametlla de Mar, Biblioteca de Tortosa, Elena Solé), i també aportem llibres totes les persones que participem avui al recital: Glòria Fandos, Àngel Martí, Màrius Pont, Ricardo Gascon, Enric Panisello, Pilar Cabrera, Pili Alegria, Conxita Jiménez, Guillem Blanch, Atzavara-arrels, Montse pallarès, Montse Boldú, Manel Ollé i el mateix Ernest Redó, i la veu de Gonzalo Luna, sense oblidar els punts de llibre i la il·lustració donada per Agustí Forner.
Perquè aquest era l'objectiu inicial del projecte: donar llibres a l'escola per a nodrir la seva parada de Sant Jordi i aconseguir recursos per poder anar de viatge a Port Aventura. Pot semblar un objectiu banal, de poca transcendència, però ens semblava important ajudar l'alumnat d'aquest centre a gaudir d'un dia d'il·lusió que normalment tenen fora del seu abast.
Però aquest primer objectiu s'ha vist superat i acompanyat d'altres que ens hem trobat pel camí. No ens hem conformat en oferir llibres, sinó que els hem portat en mà, i hem llegit poemes i contes de forma conjunta amb l'alumnat, que han estat treballant el tema durant setmanes. Hem estat junts, hem compartit, hem après moltes coses o, com a mínim, les hem repassat. 
Perquè les nostres escoles ensenyen valors, només que t'hi apropis, i avui hi hem estat dins.
En resum, un acte molt especial; tant, que ha despertat fins i tot l'interès de TV3.
I sí, ha plogut, una pluja torrencial que ens ha deixat molls a tots, d'emoció.
I acabo amb un dels nanocontes que ha recitat i escenificat un dels alumnes:
"M'agrada la meva escola. M'agrada tant que treuria les piles de rellotge per a estar-hi més temps."
GRÀCIES
Fotos de Marta Escolà aquí
I podeu veure la notícia a TV3.
Més informació i fotos en aquest enllaç










Proposta educativa de No és la derrota, sinó el vent


Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

12 d’abril 2018

Versos contra la violència, a Tarragona

El passat 11 d'abril, un nou acte de  Versos contra la violència, amb l'excusa de presentar el llibre homònim publicat per Onada Edicions, on participen una setantena d'autors.
Aquest cop fem cap a Tarragona, convidats per l'Escola de lletres de Tarragona i l'APELLC, i amb la col·laboració de Santa Teca, que van oferir-nos vi de la Terra Alta. 
L'acte, conduït per Lurdes Malgrat, fou una fusió d'autors del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre; una fusió malauradament no gaire freqüent, i que tots plegats vam conjurar-nos a repetir.
La pluja feu canviar el lloc on havia de tenir l'acte, el Col·legi d'Arquitectes, per a dirigir-nos a l'antic Ajuntament. Nosaltres, els ebrencs, i arribarem juganers, amb la il·lusió dels xiquets que surten d'excursió amb els seus amiguets, perquè ja porten unes quantes sortides, perquè anem estretint lligams (un dia ens hauríeu de veure per un foradet, la manera com ens organitzem, sobretot, via whataspp).
Gràcies a aquesta trobada, la llista de participants al projecte no para de créixer:
Lurdes Malgrat, Anna Gisbert, Conxita Jiménez, Carme López, Francesc Valls Calçada, Joan Aregio, Josep Cots, Doningo Monllaó, Isabel Ortega, Dolors Torrents, Esther Torrent, Rosa M. Rosell, Fina Figueres, Magí Sunyer, Roser Martí, Jordi Martí, Adrià Targa, Marcel Casas, Xavi Puig, Núria Ibáñez, Montse Farrés, Elena Solé, Màrius Pont, Núria Menasanch, Mercè Quilez, Ricardo Gascon,  i Jesús M. Tibau.
Més fotos en aquest enllaç.
Quan marxàvem, ja plena nit i amb els carrers de la part vella de Tarragona mullats, ens sentíem plens, reis d'un país que potser només em somiat, però que és el nostre.
Podeu veure l'acte sencer en aquest enllaç.



La vida darrere de l'aparador, fragment

11 d’abril 2018

Què saps de Vidal Palau?, de Vicent Borràs



Què saps de Vidal Palau?, de Vicent Borràs
Bromera Edicions, 2018
Sinopsi
«Què saps de Vidal Palau?». Aquestes cinc paraules capgiren el rumb gris del periodista Eduard Penadés. Per què li telefona el director del diari en persona? La crònica del funeral del poeta Vidal P. Gilabert –membre destacat de la generació poètica dels 50– seria un encàrrec sense massa transcendència si no fóra perquè el poeta ja havia mort en un accident feia més de trenta anys. A partir d’aquest moment, Penadés es veu involucrat en la inquietant biografia de l’autor que tots donaven per mort, i en les circumstàncies, tant les passades com les presents, que envolten l’estranya trajectòria de Vidal i el seu entorn familiar.
Per les pàgines d’aquesta original intriga literària guanyadora del XXIX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira desfila un univers variat de personatges, alguns dels quals tenen un nom propi destacat en el panorama literari del segle xx, especialment, Manuel Vázquez Montalbán.

Al programa L'Absenta, de La Cala ràdio

Podeu escoltar l'entrevista/xerrada al programa L'Absenta de La Cala ràdio, pantant, entre altres coses, de les properes activitats literàries properes a Sant Jordi, sense que falti el bon humor.

10 d’abril 2018

Versos per a la il·lusió



El  col·lectiu de diLLUMS d’arts al Forn promou activitats culturals a la ciutat de Tortosa i a les Terres de l’Ebre. Ens trobem el primer dilluns de cada mes al Forn de la Canonja, hem impulsat el projecte Versos contra la violència, i aquesta setmana participem a un projecte que em fa molt de goig: VERSOS PER A LA IL·LUSIÓ, que tindrà lloc a l’Escola de Remolins de Tortosa amb un triple objectiu:

-Regalar il·lusió a xiquets i xiquetes amb pocs recursos (ser reis mags per un dia)
-Afavorir la integració de xiquets i xiquetes amb risc d’exclusió
-Mostrar la solidaritat del món de la cultura amb l’Escola

L’Escola de Remolins és un centre CAEP (Centre d’Atenció Educativa Preferent), i les famíles de l’alumnat disposen de pocs recursos, de forma que no es poden permetre una activitat lúdica, com ara passar una jornada a Port Aventura amb la resta de companys. Aquesta activitat no tan sols és un dia de diversió, sinó que per a molts xiquets i xiquetes comporta viure una experiència de relació amb l’entorn, de convivència, d’integració, i d’aprenentatge, que no poden realitzar de forma habitual.

Des de l’Escola es duen a terme diverses activitats per tal de recollir fons per poder pagar aquesta jornada, entre d’altres, una parada de venda de llibres per Sant Jordi.

Des de diLLUMs d’arts al forn volem col·laborar duent a terme un recital de poesia, música i el que convingui, al mateix centre, previst per al 13 d’abril, a les 16 hores, on participaran conjuntament amb tots nosaltres el propi alumnat del centre, en una acte dissenyat per visualitzar la nostra solidaritat i afavorir la integració i convivència. Serà un acte emotiu i solidari que els xiquets i xiquetes no oblidaran, i nosaltres encara menys.

L’acte tindrà com a lemes la creativitat, la tolerància, la solidaritat.   

Podeu assistir a l'acte, que és obert i gratuït, i podeu aportar també llibres que nodriran la parada de venda de l’Escola per Sant Jordi, o es quedaran al centre per a de fomentar la lectura. No cal que siguin novetats, per tal de no interferir amb les vendes de Sant Jordi, i podeu col·laborar amb la quantitat que cregueu convenient; tota ajuda és valuosa. Tanmateix, poden ser per a públic adult o infantil.

Hem creat un grup a facebook on penjar informació i les vostres participacions.

Agraïm per endavant la vostra col·laboració!  


La vida darrere de l'aparador, fragment

09 d’abril 2018

ebre, relats d’una batalla




Aviat veurà la llum un nou projecte literari on col·laboro: ebre, relats d’una batalla.
Es tracta d’un llibre coordinat per ebrejocs que servirà per a commemorar el 80 aniversari de la batalla de l’Ebre.
.
Es presenta el 17 d’abril, a les 19.30 hores, a la Sala Gerard Vergés del Serveis Territorials de Cultura a Tortosa, a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté.
.
Al llibre hi participem:
Víctor Amela, Tomàs Camacho, Andreu Carranza, Xavier Garcia, Núria Menasanch, Manel Ollé, Marina Pallás, Enric Panisello, Mari Piñol, Màrius Pont, Roc Salvadó, Miquel Reverté, Carlos Ribera, Ramon Rosales, Jordi Sancho, Elena Solé, Toni Térmens, Jesús M. Tibau, David Tormo, Anna Zaera, Alba Guimerà i Roman Aixendri

11è aniversari

Avui és l'11è aniversari d'aquest blog, i per commemorar-ho recordo una de les seccions fixes que tenia al principi, els jocs literaris.
Cada dimecres proposava un joc, i vaig arribar fins al número 280, però fins al 212è joc literari vaig estar prenent nota de tothom que participava perquè feia el sorteig de premis mensuals que oferien editorials, cases rurals, etc.
Les dades que encara conservo dels 212 primers jocs parlen de la magnitud de tot plegat:
688 persones diferents van partipar
4.787 participacions totals
248 llibres regalats, 21 CDs, 6 il·lustracions, i 6 nits d'allotjament, entre altres.
Quins temps, quan tenia més temps!



08 d’abril 2018

EL CONVENT (REX MUNDI), d’Emili Gil



ELCONVENT (REX MUNDI), d’Emili Gil
El convent (Rex Mundi) és una novel·la que tracta de diversos aspectes de la realitat i essències humanes, sobretot de la fragilitat.
És ambientada en el món del clergat catòlic, un escenari des d’on s’exposen les paradoxes dels dogmes, així com les relacions tèrboles entre el poder, l’exèrcit i la religió.
Trobem una encertada síntesi del llibre en la frase, inclosa a la contracoberta, del malauradament oblidat i nostrat  escriptor Alfons Maseras (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 23 de febrer de 1884 - Tolosa, Occitània, 27 d'octubre de 1939): «L’home és sempre qui dignifica i espiritualitza les coses. Però també és qui les corromp. Si les divinitza, també les diabolitza».
La coberta del llibre reprodueix una fantàstica fotografia que Juan Carlos Luna Monfort va fer del monestir de Santa Maria de Benifassà (Baix Maestrat, País Valencià), des d’un angle poc habitual, i durant una jornada en la qual els núvols densos amenaçaven de descarregar una tempesta terrible.

Johnson & Johnson, Ausetans i extraterrestres, de Fede Cortés



Johnson & Johnson, Ausetans i extraterrestres, de Fede Cortés
Johnson & Johnson són dos germans detectius que viuen a la plaça de la Quartera de Falset. De fet hi viuen i hi treballen, perquè el menjador del seu pis serveix també de despatx professional.
El Jota Efa és el germà petit, però ha assumit la responsabilitat que el gran, el Jota, no assumirà mai. El Jota és inconstant, desentès, malgastador, inconscient; però a vegades té idees genials. De quan en quan i de manera impredictible pateix atacs de lucidesa que el porten a realitzar conferències on exposa les seves teories per arreglar el món o explica algun conte de la seva collita (o de son germà). A vegades no volen dir res i a vegades contenen la clau del misteri que han de resoldre i que de manera inexplicable el seu subconscient ha revelat.
El Jota Efa festeja amb la secretaria del jutjat (Lucia Ocampo Sanfernando), una manya que els ajuda a resoldre els casos que investiguen. Son germà, el Jota, no surt amb cap noia i sempre va afamat, cosa que el fa posar en embolics més d'una vegada i més de dos.
Són grans admiradors del Gato Pérez i el seu gran adversari és el "Sargento Málaga”, comandant de la Guàrdia Civil al poble.
Quan van conèixer Pepe Carvalho van decidir obrir una agència de detectius i relatar els casos que anaven resolent, i el més recent és Ausetans i extraterrestres.